El Chivato

Manifiesto de Alumnos del Institut del Teatre de Barcelona

UN POLÍTIC COM A DIRECTOR GENERAL?

QUE NO ENS PRENGUIN EL NÚMERO!

MANIFEST

Els estudiants de l’Institut del Teatre vivim amb enorme preocupació el procés de selecció que s’està duent a terme per cobrir la plaça vacant de Director General.

Són temps convulsos per les arts escèniques. El nostre sector continua malferit per una llarga crisi que no només és econòmica, sinó també cultural i de valors. El menyspreu per la cultura està tan arrelat al si de la societat que a ningú li sorprèn veure companyies amb formació professional havent d’actuar gratis, o bé ajuntaments, institucions i associacions proposant «col·laboracions» a actors o directors i donant-los com a única recompensa la simple visibilitat del seu treball artístic. D’exemples se’n podrien posar molts i alguns estudiants ja ho han viscut en carn pròpia. En tot cas, tothom coneix persones del nostre entorn que ho estan patint.

Només en aquest context de menyspreu generalitzat per la cultura es pot entendre que el Director General d’una institució pública dedicada a la formació de professionals de les arts escèniques pugui ser algú que no té una llarga, solvent i contrastada trajectòria en el camp del teatre o de la dansa, ja sigui com a artista o com a acadèmic. El nostre sector té necessitats específiques diferents de, per exemple, les dels museus d’art modern o de les institucions dedicades a la promoció de la llengua i la literatura. Només algú que ho hagi viscut des de dins pot conèixer aquestes necessitats en profunditat i provar de donar-hi solució. Necessitem transversalitat d’especialitats, necessitem promoció del nostre treball i, sobretot, necessitem una passarel·la que ens connecti directament amb el món professional una vegada haguem finalitzat els nostres estudis. És bàsic entendre això, i és bàsic que la Direcció General estigui en mans d’algú capaç d’entendre-ho i d’arremangar-se per fer-ho realitat.

Per aquest motiu estem totalment desconcertats per les Bases de la Convocatòria per cobrir la plaça de Director General que ha publicat la Diputació de Barcelona. Les Bases atorguen un valor ridícul a la trajectòria professional en arts escèniques de l’aspirant (article 5.3 de les Bases), mentre que tot el pes recau únicament en la defensa de la memòria de les funcions assignades al càrrec (article 5.2). Dit d’una altra manera: es dóna peu a que el Director General de l’Institut del Teatre pugui ser algú que ni tan sols hagi trepitjat mai un teatre. Ni com a espectador. Només cal que un equip de col·laboradors li redacti la memòria adequada pel càrrec.

D’altra banda, no podem obviar que aquest mes de maig hi ha eleccions municipals, i que del resultat de les eleccions en depèn que la Diputació canviï de mans —cosa que a data d’avui sembla prou probable tenint en compte les enquestes electorals—. Tot plegat ens fa ensumar una operació per col·locar algú del partit que actualment governa la Diputació abans que no sigui massa tard. Algú que estigui pendent de ser col·locat. Algú de qui la trajectòria en arts escèniques no compti gens ni mica perquè, probablement, ni tan sols en tingui de trajectòria en arts escèniques. Algú que, simplement, tingui experiència dirigint alguna institució cultural però que no conegui en profunditat el nostre sector. Algú que senzillament presenti la «memòria adequada». Una operació política com la que han fet sempre tots els partits polítics per col·locar «els seus» a «les seves» institucions.

Els alumnes de les diferents disciplines i especialitats de l’Institut del Teatre tenim orígens, bagatges, edats i fins i tot aspiracions personals diverses, però tenim dos punts en comú: primer, ens apassionen les arts escèniques; i segon, no ens agrada que ens prenguin el número. És per això que no acceptarem perdre aquesta valuosa oportunitat de tenir un bon professional de les arts escèniques com a Director General. Si se’ns pren el número amb el nomenament a dit d’una persona de partit pendent de col·locar no callarem i emprendrem les accions que creguem oportunes.

Durant els propers anys ens juguem el nostre futur i amb el nostre futur ningú no hi juga. No ens podem quedar amb els braços plegats.

Barcelona, 7 de gener de 2015

Grup d’alumnes de l’Institut del Teatre

Mostrar más

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba