Estrenos

Un espectáculo itinerante inaugura la programación del nuevo Teatre Arnau

El 28 de septiembre arranca la programación del nuevo Teatre Arnau de Barcelona de forma itinerante antes de que se inicien las obras de rehabilitación del edificio. Después de promover un proceso participativo entre el vecindario y las entidades, el Ayuntamiento de Barcelona apuesta por un teatro de titularidad pública pero de gestión comunitaria. L’Arnau Itinerant 2018 fusionará tres valores: el de las artes escénicas, el de la recuperación de la memoria y el de la comunidad que participa de manera activa. La programación escénica comienza con el estreno de ‘C/ Hospital con St. Jeroni’, un espectáculo itinerante que presenta la compañía Blanco Roto y que cuenta con la complicidad del vecindario del Raval.

 

La compañía Blanco Roto presentará a partir del 28 de septiembre el espectáculo teatral ‘C/Hospital amb St. Jeroni’, escrito por Jordi Prat i Coll y dirigido por Roberto Romei y Laia Ricart. Blanco Roto forma parte de El Col·lectiu (Asamblea de compañías independientes de Cataluña). Esta propuesta supone la primera vez que diferentes miembros de las diversas compañías del Col·lectiu trabajan juntos en la creación de un espectáculo. ‘C/Hospital amb St. Jeroni’ dará comienzo a la actividad del Teatre Arnau, un teatro sin sede, ya que actualmente está en rehabilitación y su inauguración no se espera antes del 2020. 

“Barcelona se ha ido poniendo guapa”, y cada vez, mas vacía de vida. Este espectáculo quiere explorar las consecuencias que las dinámicas urbanísticas especulativas tienen sobre las relaciones personales de los ciudadanos que las padecen. El título del espectáculo, hace referencia directa a estas dinámicas, pues la calle St. Jeroni es una calle que desapareció, junto a varios bloques de edificios, al construirse la Rambla del Raval.

‘C/Hospital amb St. Jeroni’ es un espectáculo itinerante que permitirá vivir el barrio del Raval en una experiencia 360º. El espectáculo dura 2 horas y esta dividido en 7 escenas, que se representarán en 7 espacios diferentes del Raval: una plaza, una oficina, una azotea, un portal, un almacén, una habitación y un bar de la rambla del Raval. La propuesta cuenta con las interpretaciones de Xavi Francés, Sara Diego, Xantal Gabarró, Clara Garcés, Rocío Manzano, Eric Balbàs, Lluïsa Sala, Laia Ricart, Ricard Boyle, Oskar Garcia, Pau Vinyals y Gemma Sangerman.

Sinopsis, por Roberto Romei y Laia Ricart

Dotze noms, Rita, Anselm, Montse, Alexis, Marta, Pitu, Dolors, Maite, Pep, Farid, Carme i Jaume.

Una mare, un pare, una filla, un amant, un nóvio, dos que s’agraden, una a qui li han trenca’t el cor, un que es busca a si mateix, un altre que busca com era abans de ser amansada, una que va decidir callar i una altra que va sentir que a ella no li importava el color de la pell, un que li agradaria ser valent, una que no vol ser la repetició perfecte, un que va decidir ocultar la seva naturalesa, un que no pot deixar de recordar que ha sigut feliç: C/ Hospital amb St. Jeroni.

Sant Jeroni és un carrer que ja no existeix, va desaparèixer amb la construcció de la rambla del Raval. Com altres carrers, edificis, botigues que desapareixen any rere any. Hi ha una Barcelona que va desapareixent i els forats material son omplerts rapidament: nous carrers, noves botigues (normalment per turistes) nous edificis (també per turistes).

Barcelona es posa cada vegada més guapa, com deia un famós eslògan de l’ajuntament de fa molts anys, i cada vegada més buida de vida. Tot aquest mecanisme urbanístic acaba sent una trista metàfora. Ens posem cada vegada més guapos, omplim rapidament els forats, tapem les esquerdes i remodelem el que està fora de moda. Però tot això deixa forats interiors, que no es veuen, que ens emportem a dins i que apareixen només quan intentem relacionar-nos. En aquell moment els forats xoquen i es revelen.

És el que li passa als personatges d’aquesta obra. Tots d’una manera o de l’altra giren al voltant de forats emocionals que amaguen per continuar a ser “normals”, per no voler ensenyar debilitats i necessitats, perquè les esquerdes no són per ensenyar. Són personatges inadequats, insatisfets, que desitgen alguna cosa diferent, però són incapaços d’anar fins al final per atrapar realment el que anhelen. Vivint una solitud silenciosa darrere una façana acabada de pintar.

Más información sobre las funciones

Mostrar más

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba